Títol: Perdona però vull casar-me amb tu
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 712
ISBN: 978-84-664-1118-9
PVP: 18,90€
Vaig llegir-me Perdona si et dic amor quan es va publicar, ara fa un parell d’anys, i em va semblar una de les novel·les més ensucrades de la meva vida! Al cap de molt poc temps d’haver-lo acabat, em van operar -res massa greu- i em van demanar que fes “repòs total” . No cal dir que m’avorria com una ostra! Llavors vaig voler investigar de què anava tot allò… Un fenomen com el que havia sorgit amb en Federico Moccia i les seves novel·les no em resultava fàcil d’entendre… Quan milers de joves decideixen que no hi ha millor manera de dir-se “t’estimo” que lligant un candau en un pont i llançant-ne la clau a l’aigua és que alguna cosa passa. I tant que sí! Però jo encara no li veia el què… Què té aquest italià que ha arribat a fer néixer una tradició?
Mirant la reacció de les fans, vaig pensar que segurament el gran secret és una prosa fàcil i que desborda sentiment. Uns personatges frescos i d’una peça en situacions absolutament esplèndides on tots ens hi voldríem veure. Una construcció argumental que flueix ràpida i alegre com la vida dels joves que poblen les seves novel·les. Però, sobretot, la capacitat d’estar atent a les necessitats de les persones que voltem pel món i donar-nos allò que volem llegir: una història d’amor i amistat que ens emociona i, com diuen els fans, enamoccia!
Després del Perdona si et dic amor, m’he llegit Tinc ganes de tu i ara Perdona però vull casar-me amb tu. Tots tres estan en la línia, però en el darrer fa créixer la galeria de personatges i hi trobem situacions que, fins i tot per als qui ja comencem a tenir una edat (ai!!), ens conviden a seguir llegint amb ganes! El pastís que hi ha a la coberta no enganya: llaminer, colorista, sumptuós… En definitiva, allò que tothom espera per celebrar un enllaç literari que, a jutjar pels èxits de vendes, durarà per molts anys. Al final -i que no surti d’aquí- li he trobat la gràcia, al Moccia… Perdona, però m’agrada llegir-te!
Si voleu veure que no us enganyo, ho diu TV3!
Sant Jordi 2009. Allà el vaig conèixer
Tinc amigues que no són precisament adolescents i estan encantades amb aquest llibre!
Sempre que vaig a la llibreria decideixo que algun dia l’hauria de comprar (la revolada mediàtica sempre em crida l’atenció!), així doncs, potser comença a ser hora de fer-ho!
Nesk
http://piensaenmi.blogspot.com
Si t’animes ja m’explicaràs… jo em vaig sentir rejovenir parlant amb la meva neboda de 15 anys sobre “el Fede”… Serà un autor intergeneracional?? Només cal que vegis el seu Facebook per fer-te la idea de la disparitat d’edats… http://www.facebook.com/pages/Federico-Moccia/53261841643?ref=ts
Encara no m’he pogut llegir Perdona si et dic amor i Perdona però vull casar-me amb tu, però si que he llegit Tinc ganes de tu i A tres metres sobre el cel i vaig gaudir com una adolescent, amb unes històries d’amor apassionants. A veure si trobo un forat i em decideixo a llegir la història d’amor de Nikki i l’Alessandro, que estic segura que m’enamorarà.
He llegit tots els seus llibres !!!! he posat candaus de l’amor virtuals i reals, he escrit en el muro, declaracions i he penjat fotos en la web de l’autor, no sé que més puc fer per demostrar com m’omple i m’emociona aquest escriptor i totes les seves noveles.
Si us animeu aquí podeu fer totes aquestes coses: http://www.federicomoccia.es/index.php
No tenia ni idea de qui és Federico Moccia fins al dijous passat, casualment passava per una zona de la platja i vaig veure “Candaus” de tots les grandàries, diferents colors, tots amb inicials o noms, amb dates i molts coberts d’òxid pel pas del temps… impressionant!! un festival!! Imaginem les persones que amb tot el seu amor, un dia van escriure les seves inicials i van tancar simbòlicament l’amor que els uneix a altra persona. Està clar que el pròxim que em toca és començar a llegir aquests llibres d’amor… alguna cosa han de tenir