Títol: Lliçons de foc
Autor: Argemí, Josep M.
Col.lecció: Mínima minor
Publicació: Barcelona: Quaderns Crema, 2003
ISBN: 8477273987

Novel·la transformadora i sofisticada, escrita amb una prosa acurada que sedueix, Lliçons de foc és un repte apassionant.

La narració comença amb una trencadissa de vidres al Químic de Sarrià, i atrapa al lector en l’espiral d’esdeveniments que envolten la vida del protagonista, Joan Comella. És amb la seva mirada adolescent que assistim a la dissecció de  l’educació catòlica, a la impressió d’experiències amoroses frustrades, a les visions nostàlgiques dels estius al Garraf, o als misteris, cada cop més pertorbadors, que trufen el relat.

Fins al capítol X, l’autor  es centra en explicar-nos la vida del protagonista. Descriu magistralment la Barcelona burgesa del postfranquisme, amb aquelles institucions de solidesa aparentment inamovible, i la fa servir d’escenari per a transportar-nos al món de les fabulacions adolescents. Però no ens enganyem, no ens trobem davant una història costumista, com podria semblar. Perquè en aquesta novel·la habita la imaginació més desbordant, i a partir del capítol XI, titulat “Teologia”, hi ha un canvi,  doncs la narració abraça amb fermesa les històries delirants d’Enric, l’amic de Joan. Per als lectors, és com si l’autor deixés de banda, per fi, les explicacions, i decidís capbussar-se en l’expressió imaginativa de la història. Aleshores, estiguem preparats o no, l’autor ens agafa pel clatell i ens submergeix dins la fantasia més agosarada. Oh, Sorpresa! Meravellosa sorpresa! I no penso dir res més, no vull desvetllar el misteri.

El que sí voldria afegir, és que la prosa de Josep M. Argemí té un gust pels detalls que genera lectures molt personalitzades, doncs un pot aturar-se en qualsevol moment per degustar les descripcions de bellesa indiscutible, que afronta filant la perfecció.

(…)

Si voleu seguir llegint passeu-vos per Páginas frenéticas.