Títol: Les terres promeses
Autor: Joan Barril
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-297-6716-2
Preu: 19.50 €
Premi Sant Joan 2010
Les terres promeses és la darrera novel·la -publicada només fa uns dies- del periodista i escriptor Joan Barril, guanyadora del 30è Premi Sant Joan Unnim.
Amb Les terres promeses Joan Barril ha volgut apropar-nos als lectors una al·legoria entre les revolucions col·lectives i les individuals, fer-nos reflexionar sobre com les voluntats dels pobles i també les de les persones poden canviar de la nit al dia quan s’han de prendre decisions importants in situ.
Robert Miranda és un progre madur barceloní que decideix abandonar els despatxos polítics per dedicar-se al blanqueig de capital a les Illes Caiman. I en un dels viatges queda atrapat a l’aeroport de Cayo Tendido per un retard de l’avió, fet que el portarà a conèixer dues dones, la Laura Figueras i la Lucía, una senyora gran cubana acompanyada del seu home, Sam, diminutiu de Santiago. I la senyora Lucía aprofita l’estada a la sala d’espera de l’aeroport per explicar-los-hi una altra situació semblant que va viure l’any 1958 just abans del triomf de la revolució cubana, on va conèixer una sèrie de persones desorientades per la situació que es vivia a Cuba i que esperaven un avió per fugir dels guerrillers, i entre els quals es trobava Santiago Castro, germà petit dels Castro de tota la vida i que va estudiar als EEUU i va fer fortuna com a agent de borsa.
El cos central de la novel·la és precisament la història de Santiago Castro, els seus orígens familiars, el rol que li havien destinat els seus pares dintre de la família i el paper que volien els seus germans revolucionaris que tingués al futur govern de Cuba. I és en aquest punt on esdevé el més gran exercici de voluntat i de llibertat personal de tota la novel·la.
Durant tota la història l’autor, mitjançant la narració de la senyora Lucía, pretén crear un aura de misteri al voltant del personatge de Santiago -sota el meu parer no ho aconsegueix- que desvetlla al final de la novel·la d’una manera poc sorprenent, ja que durant la narració els lectors tenim temps de sobres per fer càbales i descobrir-ho. No obstant, val a dir que Les terres promeses és una novel·la interessant que es llegeix bé i on podem aprendre aspectes de la història de Cuba del s.XX, i que tracta els temes de les decisions personals i de les llibertats individuals d’una manera comprensiva i no dogmàtica, sent aquest l’espai on es troben les veritables terres promeses, els desigs de cadascú.
El Cafè de la República m’agrada molt, especialment quan en Barril es posa reflexiu… Promet, aquesta novel·la!
Doncs sí que té un punt de reflexiva aquesta novel·la, Montse. Tant l’argument com els personatges s’encaminen cap a un canvi, ja sigui l’objecte del canvi situacions o persones. I aquests canvis lògicament han de donar-se gràcies a la llibertat i la voluntat tant col·lectives -d’una societat- com individuals -de les persones-. Com veus, Montse, a la novel·la hi ha matèria per a la reflexió.
Tot i que m’agrada el seu estil pausat, tranquil i reflwxiu, en Barril no és dels meus periodistes preferits; no obstant, ara m’estic llegint aquest llibre i espero donar-ne la meva opinió quan l’acabi.