Avui us deixem amb el comentari d’en Natxo, un bloggaire que ens parla de L’aniversari d’Astèrix & Obèlix. El llibre d’or (50è aniversari), de Goscinny y Uderzo . Llegiu, llegiu…
Títol: L’aniversari d’Astèrix & Obèlix. El llibre d’Or
Autor: Goscinny y Uderzo
Editorial: Salvat
Col·lecció: Asterix 50 aniversario
ISBN: 9788421683958
PVP: 12 €Òbviament, una vegada el tenia a les meves mans, vaig llegir-lo, gairebé devorar-lo tal i com tantes vegades he fet amb els seus àlbums: estirat al llit.
És cert, i ja ho havia comentat, que la qualitat dels últims guions havia disminuït, però, com els fans d’un grup musical que saben que tot i que fan el millor que poden els últims discs ja no són les meravelles d’antuvi, continuen gaudint del nou material i de l’antic, així fem els fans del llogaret gal que resisteix ara i sempre a l’invasor.
El llibre no ens narra unes aventures com d’habitud sinó, amb més o menys gràcia esdeveniments el voltant del cinquantè aniversari dels nostres herois. Gairebé el podríem considerar com una successió de petites tires còmiques curtes que de vegades recuperen l’esplendor irònic d’antuvi i que d’altres aconsegueixen treure’ns un somrís. Ens permet recordar totes les aventures conviscudes al veure aparèixer tots els vells amics coneguts i trobats durant aquests cinquanta anys d’experiències irrepetibles i viure alguna de nova (el text del turisme és deliciós).
(…)
Si voleu seguir llegint, passeu-vos per Semirea.
Com m’agradava l’Asterix! Ara estic intentant “seduir” la meva filla però em sembla que el manga m’està guanyant la partida… ai, són bojos, aquests romans.
Gràcies pel comentari, Natxo! Per a mi, l’estiu sempre va associat a aquestes lectures, amb Coca-cola i pipes!!
Si el manga serveix perquè s’aficioni a la lectura, ja està bé. De vegades hi ha coses que no sabem descobrir en el seu moment però que tard o d’hora ho sabem fer.
Els Astèrix els he llegit en tot moment i circumstància. Quantes hores teòricament d’estudi acabaren estirat al llit rellegint històries perfectament conegudes…
Bon estiu de lectures!
I el Tintín? No has passat mai un estiu amb La Castafiore?? És massa!!
També n’he llegit molt Tintín, mon germà mitjà és molt fan (bé, ell ho és de tot el món del còmic en general).
La veritat és que en el món del novè art hi ha coses molt interessants.
Una altra debilitat, canviant d’estil, és Calvin & Hobbes.
Sí!!! Molt bons! Ara la meva filla s’ha engrescat amb Ot El Bruixot!! Definitivament, “fa temps de còmic”!!
Tal vegada sigui que encara associem l’estiu a les vacances estudiantils en les que tot es podia fer, entre altres coses, llegir i llegir.
L’important és aficionar-se a la lectura, sigui per l’entrada que sigui.
Saps una cosa, Natxo? Trobo que potser una bona manera de fomentar la lectura seria permetre aquesta llibertat al llarg de l’any… Tinc els meus dubtes que obligar a llegir a tota la classe els mateixos tres o quatre llibres ajudi massa (tot i que això és un comentari molt a la lleugera, perquè mai a la vida no he donat classe!).
Això que ara recordem de llegir molt i passar-nos-ho pipa amb la Castafiore, l’Ideafix, o el barrufet negre, em sembla la millor fórmula per acabar amb L’illa del tresor o el Dr. Jekyll… aquest “sigui per l’entrada que sigui” el comparteixo plenament.
Hola, Montse! Jo tinc tots de la col·lecció d’Astèrix i Obèlix! També la tinc tota de Tintín:
Castafiore:
-Capità “Halroc”…
Capità:
-Això senyora “Capità Halrockenroll”!
MOntseeeeeeeeeeeeeeeeeeee! Em contestes?
Hola Quim!
M’ha “cantat” un ocellet que ets un lector jove a qui li agrada molt llegir!! QUina alegria rebre’t per aquí, noi! Quan jo tenia la teva edat també llegia molt el Tintin i ara li he passat el “cuquet” a la meva filla, tot i que ella no ha resultat ser tan fan com jo! El meu preferit per aquella època era “les joies de la Castafiore”! “Ric de veure’m tan bella en aquest mirall”, deia – si no recordo malament-!
Hola Montse jo també m’he llegit aquet llibre però no són tan divertits com els d’abans. Serà per l’autora nova