Gestos útils
Una tarda d’hivern, un cotxe passa entre les cases d’un poble menut (…). Mentre condueix pensa que si hi ha alguna veritat en tot l’univers, és més a prop d’experimentar-la algú que viu aquí, algú que travessa una d’aquestes llindes minúscules i puja les escales cap al piset i encén foc.
La pressa del temps, Maria Barbal
Uns bons amics nostres, quan neva fan xocolata desfeta i es tanquen a casa, amb provisions a dojo, i llegeixen, miren el foc i s’espen amb paciència a què la neu es fongui. Ells tenen la sort de viure en un poble menut, com el que descriu la Maria Barbal, i avui ens han dit “de debò que els de can fanga quan passen aquestes coses ens feu patir molt. Perquè no veiem per enlloc que prepareu cap xocolatada.” I tenen raó! A ciutat, segons com ens costa gaudir de les oportunitats que ens dóna la natura per buscar recer i fer aquelles coses que ens agraden tant però que tenim tan poquet temps de fer. Llegir la Maria Barbal és una d’elles… apa, doncs, a llegir!