En Natxo, un bloggaire d’allò més revolucionari, ens comenta La neu i altres complements circumstancials, de Xuan Bello. Llegiu, llegiu…
Títol: La neu i altres complements circumstancials
Autor: Xuan BelloEl fet de poder llegir un llibre escrit en asturià traduït al català em sembla una excel·lent notícia per una banda, però el fet que pensem això ens fa pensar que hi ha quelcom de paradigmàtic en la situació de segons quines llengües al món.
L’obra és un recull de pensaments al respecte de la vida i de totes les seves facetes, és com una mena de recull de reflexions personals en una bitàcola. Podem llegir des de pensaments al voltant d’una cita literària, fins a versos de l’autor o d’altri, reflexions sobre el pas del temps, referents a la política, més concretament a l’asturianisme, i al voltant de totes les vessants vitals: amics, amor, soledat, etc.
A la dedicatòria que m’escrigué afirma que és un llibre on envelleix una persona. És la narració del seu procés vital: trobem les seves reflexions, els seus pensaments, els seus records, els seus somnis i de vegades fins i tot les seves esperances.
El llibre comença amb un text al voltant dels rius, més concretament reflexionant respecte els noms dels rius. I ens permet adonar-nos de la connexió existent entre nosaltres, la nostra terra i els seus rius. I així, com un riu, fluiran els següents 98 textos, i un epíleg pels catalans, durant unes cent setanta pàgines.
(…)
Podeu llegir més a Semirea.
Natxo, el que em sorprèn una mica després de llegir el teu comentari és el títol del llibre… no veig a on vol anar a parar!
Natxo, poder veure la classificació com a “escrit originalment en asturià” m’ha agradat molt!! Amb coses així penso, precisament avui, que el mestratge d’en Joan Solà i molts altres no cau en el buit!
La veritat és que quan vaig llegir el títol “La neu i altres complements circumstancials” em va agradar, però també em vaig preguntar “I respecte què tractarà el llibre?”. A la dedicatòria que m’escrigué diu que és un llibre respecte un home que viu. El cert és que el llibre parla de com es forja una personalitat, o com una persona és un compendi de personalitats. I aquestes personalitats són formades per diferents detalls, i aquests “detalls” poden ésser la neu i altres complements circumstancials.
Us deixo enllaçat el vídeo de la seva intervenció a L’hora del lector:
http://www.tv3.cat/videos/2801710
És cert que poder tenir una etiqueta com “escrit originalment en asturià” és una bona notícia, ja que ens demostra que el poble asturià continua lluitant per mantenir viva la seva llengua, i com a Catalunya som molt sensibles a les diferents realitats culturals. Exactament, això demostra com dius que els bons mestratges sempre creen un bon pòsit.
Per cert, m’ha sorprès això de “un bloggaire d’allò més revolucionari”.
Hola Natxo,
Això de “revolucionari” t’ho vam posar perquè, en certa manera, pensem que amb els teus comentaris “revoluciones” el nosaltresllegim, portant llibres que no són d’aquells que tots tenim al cap quan pensem en novetats, tot i que ens conviden a l'”aixecament intel·lectual”. Confio que no t’hagi molestat, eh? Si no ho canviem ràpidament!
No m’ha pas molestat, ans al contrari, l’adjectiu “revolucionari” trobo que és un afalac, o hauria de ser-ho; i així m’ho prenc.
Potser el fet és que no gaire lector de novetats, o si més no, últimament; i les deixo per quan ha passat cert temps.