Títol: La felicitat dels dies tristos
Autor: Pere Antoni Pons
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 182
ISBN: 978-84-9787-619-3
P.V.P: 16.90 €
Premi Documenta 2009
Des que vaig veure per primera vegada la notícia de la publicació d’aquesta novel·la, em van venir ganes de llegir-la ni que fos només pel títol, el qual trobo molt atractiu, podria ser un vers. Es nota que Pere Antoni Pons també és poeta.
La felicitat dels dies tristos és una novel·la iniciàtica sentimental en la qual el seu protagonista, en Tabou, estudiant universitari, comença a descobrir la complexitat de les relacions humanes en dues vessants, la familiar i la dels primers amors. Aquests últims el fan patir -és rebutjat per la noia que estima- però gràcies al descobriment de tres personatges literaris com Huckleberry Finn, Jay Gatsby i Holden Caulfield, amb qui comparteix la voluntat de que les coses siguin diferents de com són, i a una conversa amb la seva mare, el seu desencís, tristesa i pessimisme es capgiren ajudant-lo així a superar aquesta etapa intensa però negativa i a començar a sentir-se bé, a gaudir de l’amistat, de la família i de les coses bones que l’esperaran en endavant. A partir d’ara, Tabou haurà d’aprendre a veure la felicitat que també hi pot haver en els dies tristos i a treure la part positiva dels moments negatius.
Tot i aquest final feliç, no vull deixar d’afegir una reflexió molt interessant que trobareu a les darreres pàgines de la novel·la i que li fa un personatge misteriós -un alter ego de l’autor?- a en Tabou:
Salinger ho sabia, Holden ho sap. Perquè el més arriscat i fatigós no és mai descobrir la complexitat de la vida, sinó anar assumint-la, prendre consciència que la complexitat descoberta no s’aclarirà ni es resoldrà mai, que els obstacles sortejats durant els anys més tendres no eren una ordalia que calia superar per accedir a una certa maduresa o plenitud sinó el pàl·lid preludi de tots els obstacles que el futur et depararà. En el fons, moltes novel·les iniciàtiques narren únicament el pròleg de la veritable iniciació; per això n’hi ha tantes que poden permetre’s el luxe de tenir un final feliç o esperançat… Bé, encantat de conèixer-te. Molt bona nit.
Doncs això, molt bones vacances Nosaltres!!!
Cèsar, amb aquesta calor i a les portes de marxar, li proposaria a l’autor una segona part: la felicitat dels dies de vacances!!!
Gràcies per portar a “nosaltres” llibres tan delicats!!! Bones vacances!
Gràcies, Montse! La proposta que fas és molt bona, jejeje. A veure si t’escolta o, millor dit, et llegeix… Fins aviat!!!
a mi també m’ha seduit el titol del llibre ! … ; )
m’apunto la recomanació a la meva llista particular. Bones vacances, a qui las podeu fer !