Títol: Nocturns
Autor: Kazuo Ishiguro
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-632-2
Preu: 17 €

L’Ishiguro és un autor que m’agrada força i això, unit a què fa uns quants dies en Cèsar ens portava el seu comentari de Nocturns (vegeu Nocturns), em va fer venir ganes de llegir-me aquest llibre. És un recull de contes (el primer de l’autor) que ens permet conèixer un grup de personatges frustrats, fracassats, amargats… però crec que ells mateixos no ho saben. Els trobem en moments de la seva vida que no resulten especialment rellevants i que, en canvi, ens permeten fer-nos una idea clara de què porten al darrere i què els espera per davant.

El primer i el darrer conte, com si es tractés d’una simfonia tancada, transcorren a Venècia, una ciutat com les històries que hi passen: melancòlica, decadent, amb una grandiositat rònega.  Fixeu-vos en el que diu una senyora que està donant classes de perfeccionament a un intèrpret d’aquest instrument en el darrer relat, Violoncel·listes: “El fet que encara no hagi après a tocar el violoncel no canvia res, de fet. Has d’entendre que sóc una virtuosa de debò. Pero encara no m’he “desembolicat”. I el més increïble és que tots dos s’ho creuen!

No voldria deixar de dir que, entre tants tons grisos, el relat que dóna títol al llibre, Nocturn, ens brinda un dels episodis més còmics que he llegit darrerament. De debò que és una escena d’aquelles de l’estil Peter Sellers a El guateque, per exemple, que de tant absurda fa riure a cor què vols… El Cèsar no ens va voler explicar què passava, i va fer bé, trobo, de manera que jo també sabré estar-me’n d’aixafar-vos la sorpresa.

Bé, ja sabeu, si aquest setembre teniu ganes de crooners, no deixeu passar aquest Nocturns… I poseu-vos Chopin al CD!