Ahir al vespre vaig acabar-me de llegir L’illa de l’última veritat, la novel·la que vaig regalar, dedicada, al meu pare (he de dir que no l’he vist fins avui, a ell, o sigui que li he lliurat llegida, però, com diuen amb els cotxes de segona mà, en perfecte estat!).
Títol: “L’illa de l’última veritat”
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 529 ]
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-8256-091-5
PVP: 17,00€
La vaig començar a les 10 i a les 20h ja estava vista per a sentència… ni tan sols el partit del Barça em va fer deixar aquesta fascinant història.
Ja m’ho havien dit, la Geòrgia i el Cèsar (vegeu Nàufrags…), que era una gran història, però no m’imaginava que m’arribés a agradar tant. Si em permeteu que us torni a fer un símil gastronòmic, diria que és com les postres del Celler de Can Roca: semblen molt bones, semblen senzilles i, efectivament, són molt bones però de senzilles no en tenen res… Tot està mesurat per sorprendre el comensal fins a la darrera cullerada.
No us en vull dir res més d’aquesta gran història. Crec que, més enllà d’un argument rodó, on no hi ha res accessori, jo hi he trobat un llibre que m’ha fet pensar sobre la condició humana i l’esperit de supervivència en el sentit més brutal.
De debò, si teniu ganes d’un gran llibre, feu com jo: regaleu L’illa de l’última veritat i garantiu-vos, així, que tindreu algú amb qui comentar-lo. Segur que quan l’acabeu en tindreu moltes ganes!!
Us deixo amb el blog de la Flavia Company.
No he parat de veure aquest llibre per tot arreu! I sempre, després de llegir-vos em quedo amb les ganes, pero… al final ho heu aconseguit, me’l penso comprar! Jo també vull sentir tot això en llegir-lo.
Eli, si no en quedes satisfeta, Proa et torna els diners! Ostres, no, que això ho fa El Corte Inglés i prou, que jo sàpiga… de fet, estic convençuda que amb aquesta novel·la ho podrien anunciar i no perdrien ni un cèntim
Bromes a banda, ja m’ho sabràs dir!!! Per cert, quan et quedin 30 pàgines per llegir, assegura’t que RES ni NINGÚ no et destorbarà!!! Si no, li malaïràs els ossos!!
He anat a parar aquí pel fet de tenir a les mans L´illa de l´última veritat. Un dia d´aquests en començo la lectura, no he parat de llegir-ne bons comentaris. A veure!
Imma, quina alegria que hagis vingut a “nosaltres”!!! Si et puc demanar un favor, quan l’acabis ens diràs què t’ha semblat? Si ens n’envies un comentari el publicarem em amb molt de gust! Per cert, jo me’l vaig llegir i l’altre dia el recomanava a una gran lectora amiga meva. Li deia només un consell: no te’l vulguis acabar si només tens el temps just per arribar a la darrera pàgina i tancar el llibre. Estic segura que tindràs ganes de donar-hi unes quantes voltes…