Ahir a la tarda vaig tenir la sort i el privilegi de conèixer la Maria Barbal. En ocasió de la publicació de La pressa del temps, Columna ha decidit fer podcast amb A la bestreta, un dels contes de l’obra, i vaig assistir a l’enregistrament. Allà em vaig trobar una persona propera, plàcida, que parla igual que escriu: amb una suavitat que enamora.
Jo m’havia llegit Carrer Bolívia i em va fer moltíssima alegria conèixer-la en persona. Trobo que això de poder veure en carn i ossos un escriptor és un luxe que, per als qui ens agrada llegir, no té preu! I a més sense cues!! Perquè per Sant Jordi ho pots fer després de 20 minuts mínim a peu dret!!
Bé, doncs, com us deia, com que la vaig veure relaxada i feliç amb com havia quedat l’enregistrament, vaig abusar de la confiança i li vaig demanar que em deixés fer-li algunes fotos per compartir-les amb vosaltres… I aquí estan (si us plau, si les veieu malament, doneu-li la culpa a la Blackberry, que ja tinc prou crítiques a casa per la qualitat dels meus “reportatges gràfics”!).
Sempre somriu!!
Imatge dins de l'estudi
Una imatge posterior a l'enregistrament, en el repàs
A més, vaig pensar que estaria bé que, precisament ella, fos qui ens fes la primera dedicatòria del blog i…. Tatatatxaaaaaaaaan!!
"Als lectors del nosaltresllegim.cat"
Bé, doncs, com no pot ser d’una altra manera, us convido a escoltar la Maria Barbal en un conte que, de ben segur, us deixarà pensatius… la_pressa_del_temps I jo pregunto, “de què són les anàlisis?”. De fet, li vaig preguntar a ella, però em va fer com en el conte. Vosaltres què en penseu?
Si us agrada, no patiu que ben aviat en tornarem a parlar!!
