L’Albert, un fan de Dickens, s’ha engrescat a fer-nos arribar un comentari sobre La novel·la de Dickens…
Títol: La novel·la de Dickens
Autor: Neus Canyelles
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 540 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-8256-940-6
PVP: 16,50€
El títol va ser el primer que em va cridar l’atenció d’aquesta novel·la. M’agrada, Dickens. La vaig agafar i automàticament vaig tenir aquella impressió que havia fet una bona elecció. Dickens hi apareix en el to, en els personatges i en persona a partir de la pàgina 51: “-Som mort, jo. Vaig morir el nou de juny de 1870 d’un atac cerebral. I de sobte em trob a la seva habitació, llegint en veu alta Grans esperances. Què li sembla?”.
Des d’aleshores neix una connexió íntima entre la protagonista, na Blanca, i l’autor de Grans esperances. Vaig subratllar-me un fragment, per a aquest comentari, que em va semblar especialment escaient: “Jo [Dickens] només deia que de vegades el que ens passa a la vida té una causa concreta que es troba en un detall molt petit. Això dóna lloc a tota una llarga cadena de conseqüències. En Pip n’és un exemple. Jo en som un exemple. I vostè, probablement, també.” M’agrada aquesta idea, de la causa-efecte. A les novel·les de Dickens (inclosa aquesta) hi és, i està bé l’equilibri universal, no trobeu? Encara que, de vegades, només sigui a la ficció.
En definitiva, m’ha agradat estrenar-me en aquest bloc amb una novel·la trista però portadora de grans esperances per a tots, personatges i lectors.
Albert, moltes gràcies per aquest comentari. He recordat que Grans Esperances és un dels títols que apareix a El Joc de l’Àngel i n’he buscat el fragment:
“Cuando el doctor se marchó, Sempere me preparó un vaso de leche tibia con cacao y
observó cómo me lo bebía, sonriendo.
-Todo esto por salvar Grandes esperanzas, ¿eh?
Me encogí de hombros. Padre e hijo se miraron con una sonrisa cómplice.
-La próxima vez que quieras salvar un libro, salvarlo de verdad, no te juegues la vida. Me lo dices y te llevaré a un lugar secreto donde los libros nunca mueren y donde nadie puede destruirlos.”
Certament, Dickens mereix ser salvat!! I, pel que dius, La novel·la de Dickens també!