Títol: Fora de Sèrie
Autor: El Terrat Produccions S.L.
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció [Núm 846 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1221-6
PVP: 17,50€

Fa dies parlàvem d’un llibre que han escrit els guionistes d’El Terrat i és a punt de veure la llum (vegeu Nosaltres,..). Bé, doncs, entre tots nosaltres crec que hem aconseguit fer una llista de sèries de referència que, diguem-ho i pengem-nos la medalla, no inclou Lost, la qual cosa està molt bé perquè -segons em diuen- el J.J. Abrams ha perdut credibilitat amb aquest final misticoide que ha muntat. Voleu ara saber quines són les sèries que ells, els d’El Terrat, han triat?

Doncs aquí en teniu la llista:

• La casa de la pradera (1974)
• Els Roper (1976)
• Vacaciones en el mar (1977-1986)
• L’increïble Hulk (1977-1982)
• Dallas (1978-1991)
• Equip A (1983-1987)
• V (1984-1985)
• Mike Hammer (1984-1987)
• Las chicas de oro (1985)
• Walker, Texas Ranger (1993-2001)
• South Park (1997-…)
• Els teletubbies (1997)
• Sexe a Nova York (1998)
• A dos metros bajo tierra (2001-2005)
• The office (2005)
• Dones desesperades (2004)
• House (2004-…)
• Lost (2007)

Algunes coincideixen, eh? Quan he vist Els Teletubbies (que no ha dit ningú) he recordat tantes tardes de puré de fruita amb galeta fent badar la meva filla amb unaaaabraçaaadaaaaa…. en tinc ganes, de veure què en diuen, aquests irreverents, d’una sèrie tan candorosa! Ai, quina por!!

Alexandra, has de saber que el capítol dedicat a Las chicas de oro es titula Que bonica és Barcelona, que sembla Benidorm!

Per cert, ningú no va dir Els Roper i mira que era bona, eh? He tingut ocasió de llegir el capítol que li dedica l’Alfredo Valls (malauradament només he pogut llegir dos capítols, aquest i el de La casa de la pradera) i he rigut d’allò més. És la historia d’un home que, per tota fortuna, hereta 125.000 cintes VHS d’Els Roper. En un moment de l’acció, el protagonista diu

No em cansava mai de veure’m la cara al televisor. Moments de goig en què només vaig poder encomanar-me al cel i cridar «Déu estreny, però no ofega!!». «Efestivi wonder», revalidava la veueta, mentre en David Carradine es regirava a la tomba, clarament en desacord amb el meu comentari.

Bé, ja veieu el caire que té la cosa: una ocurrència darrera de l’altra per riure a cor què vols. Us en deixo el pdf, a veure què us sembla! Fora de sèrie.
Per cert, tan bon punt tingui el llibre, us dic a qui li envio…