A Nosaltres llegim ens agrada la poesia i, sempre que podem, intentem parlar-ne (vegeu Propostes per…, La pell de…, Les flors del…, Noves cartes…). Gràcies a aquestes lectures, entre d’altres, en Pere va decidir llegir Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol. Si voleu conèixer més, visiteu A la vora del foc.
Títol: Estimada Marta
Autor: Miquel Martí i Pol
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-297-6112-2
Preu: 9,00€
“Aquest ha estat el primer llibre de poemes que he llegit sencer i si m’hi he animat ha estat gràcies a les entrades sobre poesia d’aquest blog. Certament havia llegit (i analitzat) poemes a l’escola i de tant en tant llegeixo algun poema individual que em puc trobar en llocs i moments ben diversos, per això l’experiència de llegir complet tot un llibre de poemes del mateix autor ha estat molt interessant. Hi ha un parell de coses que m’han sobtat. Una, com ja havia dit en un comentari anterior, és la necessitat de llegir a un ritme molt més lent que l’emprat en una novel·la i fins i tot de llegir una vegada i una altra el mateix poema per poder copsar bé les imatges que transmet. I l’altra és que els poemes no estan aïllats, que per entendre el poema III has d’haver llegit el II i així successivament; jo sempre havia imaginat un poema com un món propi, sense connexions amb altres mons i ara he descobert que llegir tots els poemes del llibre no és altra cosa que llegir una història completa, això sí, explicada a un altre ritme. I això és potser una de les coses que ha fet que m’hagi alentit en la lectura d’aquest llibre.
A Estimada Marta hi ha tres reculls de poemes: Set poemes d’aniversari, Capfoguer i Estimada Marta, i he llegit els tres en tres moments diferents. El fet de saber que si començava a llegir un recull l’hauria d’acabar d’una tirada ha fet que, davant el dubte, triés de llegir un capítol o dos de la novel·la que estic llegint en paral·lel. Això sí, ara que me’ls conec, podria llegir qualsevol dels poemes del llibre de manera individual i aïllada sense perdre’n res.
Parlant més en concret del llibre, no puc dir que m’hagi entusiasmat però tampoc que m’hagi desagradat. Segurament m’hagués agradat tenir més informació sobre el context en què es va escriure i sobre el significat de cada un dels reculls. I també és cert que quan he sigut capaç de visualitzar les imatges transmeses per alguns versos és quan he pogut gaudir més de la lectura. En canvi en altres ocasions llegia les paraules, copsava el significat, apreciava la bellesa però no despertaven en mi cap emoció. És a dir, crec que ha funcionat força bé com a esquer per continuar endinsant-me en el món de la poesia ja que m’ha despertat el cuquet de buscar altres reculls de poemes del mateix autor i d’altres que igual em resultin més propers.
Us deixo amb un parell de fragments que m’han agradat particularment:
“Al fons del temps, com sempre, hi ha la noia
d’ulls clars que em mira tendra i expectant
i que somriu un poc maliciosa.”
“[…]. Si tanco els ulls
te’m fas present o esclaten els colors.
L’arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d’ocells.” “
Què bó, Pere, que t’hagis animat amb la poesia. Si continues llegint-la veuràs que t’enganxa, encara que llegeixis altres llibres necessitaràs tornar a la poesia.
Llegir poesia és un dels meus plaers predilectes. Ara per ara puc gaudir-lo en català, castellà i anglès, la resta de llengües cal traduir-les (però potser ara no és el lloc per entrar en aquest debat). Tant ha esdevingut plaer que he arribat a fer lectures poètiques en escenaris humils.
Aquest plaer, llegir poesia, requereix del lector que vulgui ésser partícip de la pròpia obra. No es pot fer una lectura lleugera com de certes novel·les que podem seguir sense una atenció absoluta; la poesia ens demana, si volem entrar en el seu Parnàs, que vulguem endinsar-nos. Cal mimar-la i dedicar-li temps. Els detalls esdevenen importants. Més que mai, algú ens està obrint la seva ànima, i com no permetríem que la nostra millor amiga o el nostre germà ens expliqués quelcom vital per ells com si res, un poema necessita que li prestem atenció.
També és cert que no és fàcil endinsar-se en el, moltes vegades, laberíntic món de la poesia. Ara bé, una vegada seduït, aquest amor és per a tota la vida.
Trobo molt encertada la tria. Miquel Martí i Pol és un dels millors poetes del segle XX, i no sols de la nostra llengua, sinó a nivell global. És un poeta del poble, és la pròpia veu de qualsevulla de les persones que et pots trobar pels carrers esdevinguda art sublim. Tenia la capacitat de florir un jardí amb les nostres paraules més quotidianes vestint uns versos sublims que ens semblen que fins i tot nosaltres podríem haver escrit. No podem obviar, emperò, que una de les majors dificultats de la poesia es fer semblar fàcil allò que és pura orfebreria; fer-nos sentir com a propis els sentiments continguts en el poema.
En aquest llibre hi ha alguns poemes autènticament sublims, “exempli gratia”: “Debades plou en un lloc remot.”, “Molt he estimat i molt estimo encara.”, “Abrupte i prepotent, aquest esclat”, “No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest”, “Lluny, Marta, lluny de tot i en solitud;”. Trobem la ingent capacitat del poeta per mostrar la joia de la vida, l’exaltació de l’amor, la seva carnalitat absoluta i perfecta; hem viscut abans la seva mirada oberta cap al futur una vegada “acceptada” la nova situació provocada per la malaltia.
Però, si una virtut té la poesia, com l’art gràfic, és la capacitat d’interacció entre l’autor i el “gaudidor”. Mentre l’autor somnia transmetre una obra en concret, aquesta esdevé una miríada d’obres en cada lector, en cada llegida de la mateixa. És com mirar la mar una vesprada de tardor, tot i semblar el mateix sempre hi ha matisos diferents. Noves vistes apareixen a cada nou espectador de l’espectacle.
En casos com la poesia poden ajudar i molt bones edicions amb acurats pròlegs i fins i tot anotades.
El meu comentari respecte el llibre el podeu trobar aquí:
http://semirea.blogspot.com/2009/01/estimada-marta.html
Llegir aquest post i els comentaris que en pengen em fa anar a dormir amb alegria. En dies en què sembla que l’esport s’ho mengi tot, nosaltres LLEGIM! I, a més, es esforcem a descobrir noves emocions a través de la lectura! Ningú no ha dit que hagi de ser fàcil però és tan satisfactori!!!
Estimats Pere, Cèsar, Natxo i Marta (“cridaré la certitud de tu, d’aquests instants que hem compartit, i escoltaré el ressò de cada mot al fons de mi mateix”), agraeixo haver-vos trobat aquí!