Títol: Ningú no ho ha sentit
Autor: Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-664-1110-3
PVP: 19€
Tal i com ho llegiu: El comissari Knutas ha tornat a casa meva.
Us porto el segon llibre protagonitzat per aquest entranyable personatge sortit directament de la ment de l’autora amb cognom impronunciable, la Mari Jungstedt.
Ningú no ho ha sentit segueix la línia del seu primer treball: una mica d’intriga per aquí, una mica de misteri per allà i tot envoltat d’un ritme trepidant.
Els successos tornen a ocórrer a l’illa de Gotland, que aquest cop ha estat descrita amb el que sembla ser molta passió… Ara, però, és hivern i el clima convida a imaginar i a intentar descobrir més pistes.
Un assassinat i més tard una desaparició tornen a trasbalsar l’equip del detectiu Knutas, que veurà, a mida que passen els fets, com la seva professió cada dia li pot donar noves sorpreses.
Us confessaré quelcom: quan portava mig llibre llegit vaig pensar ‘ja està, t’he enxampat!’. Vaig estar segura que havia descobert l’assassí. Més tard, però, en veure el gir de la investigació, vaig canviar d’opinió; ara sí que havia descobert l’assassí de debò. Sorprenentment, no era així. Me’n vaig adonar a unes 30 pàgines del final de qui era! De cop, la història torna a girar inesperadament i et descobreix el veritable culpable deixant-te amb un pam de nas.
Això m’ha encantat… perquè tot just quan pensava que l’havia descobert, he sentit com una petita decepció al meu interior. Però després, l’autora m’ha sorprès introduint noves pistes, nous camins que seguir… fins que al final, m’ha fet deixar anar un esbufec en descobrir la veritat. Ha estat just com havia de ser.
No puc deixar de recomanar-vos la seva lectura. No us espanteu ja que l’autora en un acte molt intel·ligent, descriu breument els personatges i la relació que hi ha entre ells, de manera que si no t’has llegit Ningú no ho ha vist (vegeu Ningú no ho ha…) no t’has de preocupar.
Acabaré per fer-me una experta en resoldre crims i aviat podreu anomenar-me inspectora Turu. Ara ve, necessitaré gent que vulgui unir-se al meu equip. Que me’n dieu? Voleu començar per llegir-vos el llibre? Així el podrem discutir.
Eli, m’has deixat amb la mosca darrera l’orella! Al final, serà veritat que a les vacances “vénen les sueques!”, com deien el Fernando Esteso i l’Andrés Pajares! Bé, perdona la conyeta de nivell tan “infra” però és que et veig amb aquest entusiasme amb la novel·la nòrdica que al final m’enganxaràs a mi i tot amb la novel·la negra!! Gràcies per acostar-nos a una autora amb tantes ganes!!
Elisabeth, gràcies pel comentari i per seguir el meu bloc. A partir d’ara jo també seguiré “Nosaltres llegim”, ja us he enllaçat 🙂
Vaig tenir la sort de treballar al diari AVUI i quan portava poc més de quinze dies em van encarregar el primer llibre (“A flor de pell”, de Tània Juste): “llegeix-te’l, entrevista l’autora i fes-ne una ressenya seguint el to del diari”, em van dir. Estava morta de por, però tot va anar perfectament. Al cap d’una setmana em van encarregar “Ningú no ho ha sentit” i tenia moltes ganes de llegir novel·la negra. El llibre és deliciós. D’acord, Larsson està molt bé, però crec que Jungstedt no té res a envejar-li. Pensava que una entrevista en anglès no aniria tan bé com la primera, però no va ser així, perquè Mari Jungstedt parla un castellà perfecte, és fresca, simpàtica, agradable, s’expressa molt bé i és molt agraïda. Així doncs, no només vaig gaudir llegint el llibre i escrivint la ressenya sinó sobretot conversant amb ella.
Francina, primer de tot, moltes gràcies per enllaçar-nos.
I després… Estic totalment d’acord amb tu! Jungstedt té un estil propi i no comparable al Larsson. La veritat és que jo vaig pensar: ‘més del mateix…’ en llegir-me el primer, però m’ha agradat més que ‘Sang Vessada’ per exemple. La Jungstedt li dona un gir a la història quan tu ja creus que tens tots els fils lligats! I això m’encanta.
Crec que li he agafat encara més ‘gustillo’ a això de descobrir assassins…
Jo la veig tal i com l’has descrit, simpàtica, agradable i molt amable. Tal i com diu ella, va començar pel simple fet d’escriure, no pensava que els seus llibres arribarien on son!
Tens una sort increïble. A mi m’encantaria poder parlar una estoneta amb tots els autors que llegeixo… bé, imagino que a tothom li agradaria!
Gràcies de nou per estar entre nosaltres. Quan torni a adquirir una novel·la negra te’n faré 5 céntims!
Montse,
A mi m’ha encantat, ja ho veus. I tinc amigues que s’estan contagiant del fenomen suec!
Sé de sobres que aquest tipus de lectura no és el teu fort, però fem una aposta! Jo dic que un cop l’obris no el podràs deixar i en 3 dies l’acabes…
Si perdo, em deixo aconsellar en qualsevol lectura que tu vulguis.
I ja veus… els nostres lectors en son testimonis!
Eli, accepto el repte!! T’hauràs d’esperar uns quants dies, no et dic que no, però accepto, accepto!!! (ai, d’això me’n penediré… o no!)
Fet, tots esperarem amb ganes!
A les seguidores de la sèrie us aviso que el dia 8 d’abril arriba el quart llibre de l’autora! Ningú no ho sap.
Eli, ja saps que jo soc super fan de la Novela Negra i últimament de la sueca, últimament no la llegeixo molt, però crec que l’anirè combinant amb altres estils. La veritat és que aquest llibre que comentes te molt bona pinta, que m’has animat a llegir-m’ho! fem un intercanvi?? Ah, i estic segura que a la Montse finalment li acabarà agradant la novela negra sueca i guanyaras l’aposta!!! 🙂
Comunicadora: la quarta és meva!!! prepareu-vos que si no m’agrada us explicaré el final i la culpa serà tota vostra!!! 😀
Rocío! Se que ets una auténtica fan i també sé que aquesta t’encantarà. A veure si la llegeixes i així en comentem els detalls!!
Va, proposa l’intercanvi i a veure si em fas una bona recomanació.
Comunicadora, gràcies per la informació! Estarem tots atents a la Montse! 😀