Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€
La pell de gallina d’un fred que mai marxa del tot, amagat al cos dels morts i dels vius, que en comptes de no morir per poder viure, viuen per anar morint.
Amb l’excusa d’una gran festa, d’una celebració que s’intueix colossal, l’Emili Teixidor separa un a un, com si fossin el grans d’una magrana els “coms” i els “perquès” de la vida de la gent d’un petit poble a la comarca d’Osona.
La decepció, la tristesa, l’abatiment infinit dels vençuts és tan plàstica que gairebé es pot tocar a mesura que anem llegint.
Alhora, es pot fer el mateix amb l’arrogància dels guanyadors, la lluentor de les seves sabates ben llustrades i el color incofusible de les seves “camises blaves”.
I mentretant, la por circula pels carrers, per les cases, per tot el poble sencer, mentre el riu creix, creix, creix, i gairebé s’ho emporta tot.
Un llibre que val la pena. Molt i molt “Teixidor“. Millor llegir-ho quan no esteu especialment tristos, perquè de veritat: toca la fibra.
Lia,
si t’han “tocat” tant Els convidats, et recomano vivament que llegeixis Pa negre. No te’n penediràs. És un clàssic modern, que explica una part de la història del nostre país. Un monument.
Hola Ester, moltes gràcies per fer refèrencia al meu comentari. Val a dir que ja fa temps que vaig llegir “Pa Negre”, d´això ve precisament que “Els Convidats” em faci pensar que es un text Teixidor al 100%. De tota manera Pa Negre no era tan dur, tan salvatge, tan… desolador com “Els Convidats”. Pot-ser que sigui el propi tìtol que ens enganyi?? Té tan poc de festa, d´al.legria, de joia, i tanta tanta tristesa….
Lia, el teu comentari sobre el títol m’ha fet pensar que la meva àvia, andalusa ella, deia que “para un disgusto, un día de fiesta” i segurament és veritat… tot i que el “disgusto” (no penso ara en el més íntim de la novel·la, però sí en el col·lectiu) va acabar perllongant-se 40 anys, o sigui que per a aquests Convidats la festa es va estirar a base de bé!
Jo no he llegit Pa negre, però crec que aquestes vacances m’hi apuntaré! Tots els qui en parleu ho feu amb entusiasme!
Com ja deveu saber, Isona Passola, la productora de Massa d’Or i el director de cinema Agustí Villaronga van emprendre, ja fa temps, el repte de portar a la gran pantalla Pa negre. He tingut l’oportunitat de treure el nas pel rodatge i veure’n imatges en primícia, i us puc assegurar que l’obra commou, i recrea el món de Teixidor amb un gran talent. Segur que serà una magnífica pel.lícula, plenament a l’alçada del monument que és la novel.la. Amb uns actors de luxe, alguns de contrastada carrera, com un espectacular Roger Casamajor (i molts d’altres), i alguns de nous -especialment alguns nens- que faran parlar molt…
Quan sàpiga més notícies de la pel.li, us aniré mantenint informats. Pel que encara no heu llegit Pa negre, ara és el moment de fer-ho!
Ester, ara sí que ja m’has donat la darrera empenta que em faltava per llegir Pa negre. I és que si la pel·lícula, tal com comentes, promet, segur que l’aniré a veure i no hi ha cosa que em faci més ràbia que llegir una novel·la després d’haver-ne vist la pel·lícula… Aquest agost, en comptes d'”esmorzar continental”… pa negre!
Si us plau, no deixis de tenir-nos-en al dia, eh? Gràcies!!!!