Títol: Els Convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 255
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€
En aquest llibre Emili Teixidor ens porta a la seva Osona natal, de la mateixa manera que ho va fer en la seva cèlebre i exitosa obra Pa Negre, la qual ha estat duta al cinema i es troba a punt de ser estrenada a Barcelona, després d’alguna exhibició prèvia a comarques.
Els Convidats com Pa Negre transcorre en un poble d’Osona, possiblement Vic i poblets dels voltants, en una època immediatament posterior a la guerra civil. En una Osona de color gris, amb olor a naftalina i a resclosit i plena de les tristors i malfiances que havia deixat com a pòsit omnipresent un franquisme que festejava els primers anys de la seva victòria contra el legítim govern de la II República.
En aquesta obra l’autor ens posa, en el marc dels preparatius del casament entre un cacic i una noia locals, davant de la cara i sense manies la constatació que hi va haver molts catalans que desinteressadament o a canvi de petits favors, van col·laborar amb el règim autoanomenat “nacional” i que sense el suport d’aquests catalans difícilment el govern del dictador hauria penetrat tant dins de la societat catalana d’aquells temps i d’uns temps no massa llunyans. Un franquisme sociològic que ha arribat fins als nostres dies en forma de grupuscles més nombrosos i presents del que seria desitjable.
El llibre està estructurat en capítols i subcapítols llargs, amb molta descripció dels personatges i de les situacions, la qual cosa i sota la meva particular opinió, alenteix una mica la seva lectura.
Però, ah, quin plaer llegir el ric vocabulari de l’autor. Hom hi troba localismes com xarbascat (tempesta), o mots normatius però malauradament caiguts en desús, com barrumba (riuada), sacotell (sac petit) o aquell musical estalvis (conjunt d’estovalles i tovallons) que tantes vegades havia escoltat a la meva àvia paterna. En resum, un festival per als malalts de llengua.
Us deixem amb un vídeo on Emili Teixidor parla d’Els Convidats.
Comparteixo amb vosaltres la notícia que Pa negre optarà a la “Concha de Oro” al proper Festival de San Sebastián. Podeu llegir la notícia http://www.sansebastianfestival.com/es/noticia.php?ap=1&id=1546
Els qui ja han pogut veure la pel·lícula diuen que és molt fidel al llibre….jo tinc moltes ganes de veure-la!
Comunicadora, seria fantàstic que l’arribés a guanyar! Certament, si la pel·lícula és fidel al llibre, serà molt bona!!
Jordi, m’agrada molt la referència que fas al lèxic, i que a mi se m’havia passat per alt! No trobes, ara que ho dius, que la riquesa de vocabulari afecta també la selecció dels mots? Ja no parlo només de localismes, sinó de l’ús precís de cada paraula en el moment oportú! Ai, n’ha ha que en saben molt! Gràcies per la reflexió!!!
Seria una gran alegria i un merescut homenatge a la dilatada carrera de l’Emili Teixidor que l’adaptació cinematogràfica de Pa Negre guanyés la “Concha de Oro”
Montserrat, en Teixidor és un mestre en això de saber seleccionar els mots escaients. Un altre gran manipulador del llenguatge, per a mi, ho és en Ferran Torrent.
Sí!!! Estem d’acord, Jordi. El Ferran Torrent en té un grapat, de paraules que penses “feia temps que no la sentia!”.