Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

Em vaig decidir a llegir Els convidats després del comentari que va fer la Rocío (vegeu Els convidats) i ho celebro. He de dir que jo no he somiat que fos un convidat més però sí que m’he sentit com un habitant més del poble i, en certa mida, partícip de la història.

Sota el pretext d’un fort aiguat i de la boda de la filla del nou alcalde, a Els convidats Emili Teixidor ens mostra la vida diària a un poble -que podria ser qualsevol poble que puguem conèixer- a les acaballes de la Guerra Civil. I és una vida nova, en canvi continu donades les noves circumstàncies. Canvi d’alcalde, de mossèn i de mestre per uns altres més afins al règim, canvis de mentalitat, de costums, etc., que provoquen moltes xerrameques entre els habitants que, bé per una raó o bé per una altra, tots es coneixen i tot s’acaba sabent tard o d’hora.

I l’Emili Teixidor, amb el seu saber fer de sobres conegut, narra la història principal i totes les altres que l’envolten donant-li cos a la novel·la amb un vocabulari acurat i exquisit, i una estructura àgil i molt ben pensada, entrellaçant cadascuna de les històries i col·locant-les en el moment oportú de la narració per tal que els lectors no perdem cap detall del fil conductor. En aquest sentit m’ha agradat moltíssim la novel·la.

Vull fer una última reflexió sobre “els convidats” que he vist que a la sinopsi de la contraportada també apareix. D’una primera ullada es pot identificar “els convidats” amb aquells que vindran a la boda de la filla de l’alcalde. Però referent a la vida del poble -aspecte molt important de la novel·la- crec que es pot entendre i interpretar “els convidats” com tots els canvis i a tots els nivells que va suposar el nou règim imposat. Uns convidats que, malauradament, es van quedar durant molts anys.