Títol: Cosmòpolis
Autor: Don DeLillo
Editorial: Grup 62
Col·lecció: MOLU s.XX – Les Millors Obres de la Literatura Universal Segle XX
Pàgines: 224
EAN: 9788429753110
PVP: 21€

Fins fa ben poc, Don DeLillo era un dels molts noms els quals sovint fixo als prestatges de la llibreria. Autors que, ben probablement, no llegiré mai, si no és que algun atzar decisiu m’hi porta. És trist però és així, la vida sempre serà massa curta per un lector compulsiu. Per sort fa uns dies vaig llegir que David Cronenberg estava adaptant la novel·la Cosmòpolis, i fanàtic del director canadenc com sóc, vaig córrer a buscar el llibre. Aquí tenim l’atzar decisiu.

A Cosmòpolis, Don DeLillo descriu un dia en la vida d’un jove multimilionari que recorre Nova York a través d’un embús de tràfic dins la seva limusina. El cotxe, des d’on l’empresari treballa, és ple de pantalles per on van passant noves dades i estadístiques de mercat. Al llarg del llibre,  el vehicle (que és el seu intermediari amb el món exterior), tan li serveix de despatx com de consultori mèdic o fins i tot de trinxera. A fora, pels carrers de Nova York, conviuen les violentes manifestacions anarquistes amb les processons estrafolàries i els ramats de turistes fent cua per qui sap què. Al llarg del dia, però, la sensació d’amenaça és permanent. Amenaça a la vida del protagonista, a la de la ciutat i a un sistema capitalista que veiem esfondrar-se.

El que ha aconseguit DeLillo en aquest llibre dolorós i bonic alhora, és crear una novel·la de gènere sense fer servir pràcticament cap element futurista ni fantàstic, i situant-la en l’actualitat. És un llibre sobre la fi del món, o més aviat enclavat en la fi del món, ja que l’apocalipsi és el lloc on transcorre la nostra vida quotidiana. La clau està en el seu estil expressionista, proper a Ballard, i en com tria les peces que decideix mostrar-nos per crear una sensació d’irrealitat perillosament familiar. En aquest mosaic histèric hi caben des de la dessecació de les relacions humanes, fins a la virtualitat com a realitat dominant, la vida instal·lada en un futur constant on el present ja és passat, o les dimensions còsmiques de la  paranoia post 11-S.

(…)

Ramon

Si voleu seguir llegint, passeu-vos per Les Males Herbes.