• Títol: El Déu de les coses petites
• Autor: Arundhati Roy
• Editorial: La Butxaca
• Col·lecció: Narrativa
• Pàgines: 464
• ISBN: 978-84-96863-26-2
• Preu: 8’50
Fem aquest post amb molta il·lusió perquè hem rebut el primer comentari! És un escrit d’en Pere Bruna, un lector que ha volgut participar enviant-nos una ressenya de El Déu de les coses petites així que, sense més preàmbuls, us deixem amb ell… Podeu llegir el text íntegre al blog on ha estat publicat: http://alavoradelfoc.blogspot.com
Tot i que aquest és un d’aquells llibres que en el seu moment va ser un gran èxit, fins el passat Sant Jordi no va caure a les meves mans. I he de dir que m’he trobat amb una història que m’ha sorprès. No sé exactament perquè m’esperava un relat optimista, en canvi m’he trobat amb la dura història de dos germans bessons, l’Estha i la Rahel, i la seva mare divorciada, l’Ammu, a l’Índia. Durant tot el llibre es va alternant el passat, quan els bessons tenen uns deu anys i arriba la seva cosina des de Londres, amb el present, quan els bessons són adults i es retroben a la casa familiar després de molts anys d’estar separats. I mica en mica anem descobrint els detalls dels fets que van passar quan eren nens i com aquells fets han acabat marcant les seves vides actuals.
He trobat que no ha sigut una lectura fàcil, havia de mantenir la concentració per saber en cada moment en quin temps estava i de quins personatges em parlava (els noms indis no són precisament fàcils de recordar), però m’ha agradat llegir-lo. En particular m’ha encantat com poc a poc l’autora va desgranant els detalls del succés que marca la novel•la i que gairebé des de la primera pàgina coneixem. Això li dona un aire de fatalitat, de tragèdia, molt interessant. I he trobat magnífic el personatge de l’Estha adult: un home obsessionat per l’ordre i la neteja i que no parla, es podria dir que turmentat per la separació de la seva germana i de tot el que li va passar de nen. (…)
Us deixem amb una entrevista i un petit reportatge de l’autora a El Mundo. Esperem que us agradin!
Gràcies per publicar-ho! Però m’agradaria aclarir que el blog no és “meu”, sinó d’unes amigues que el van encetar i al cap d’un temps em van convidar a participar.
Moltes gràcies, Pere! Has estrenat l’espai obert de participació!! Si mai ens vols fer arribar una ressenya que no hagis publicat prèviament la penjarem sencera.
Per cert, jo també em perdo fàcilment amb els noms i no és difícil trobar-me paperets al final dels llibres amb llistes del qui és qui…
Moltes gràcies per l’aclariment, Pere! a està arreglat!!
Pere, em fa il·lusió pensar que t’has retrobat amb un llibre de fa temps gràcies a labutxaca. labutxaca va néixer precisament per poder recuperar obres que han estat importants per algun motiu i tornar-les als prestatges de les llibreries com a novetats. De fet és una segona oportunitat per tal que lectors com tu les redescobreixin.