El Cèsar va venir a veure’ns l’altre dia amb un llibre embolicat en paper de diari i ens va dir “oi que me’l deixareu comentar amb pseudònim? És que els companys de la biblio no saben que a les hores mortes llegeixo Bat Pat…” Bé, en el fons, això no va anar ben bé així, però jo li vaig assegurar que ho diria perquè com que ell només llegeix coses denses, li desmuntaríem la reputació! Però veig que fins i tot en un llibre de nens ell hi ha sabut veure Larsson & Larsson (l’Asa i l’Stieg, potser?). Llegiu, llegiu i sortireu de dubtes!

Títol: Els trols caparruts es desperten
Autor: Roberto Pavanello
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Bat Pat
Pàgines: 106
ISBN: 978-84-92790-25-8
Preu: 7.95 euros

Aquesta vegada he estat un agosarat i m’he atrevit amb una lectura infantil, ja veus! M’ha vençut l’enyorança de quan encara érem innocents…

I vet aquí que he llegit Els trols caparruts es desperten, de Roberto Pavanello, una intensa aventura que viuen una colla d’amics. Resulta que la família Silver, els pares, els seus tres fills, la Rebecca, el Martin i el Leo, i la seva mascota el rat-penat Bat Pat -el narrador- decideixen anar-se’n de vacances a Nordkapp, l’extrem més al nord d’Europa. Lloguen una caravana amb la mala sort que una nit mentre dormen els hi roben les dues rodes del darrere. Afortunadament van trobar l’ajuda d’una família que vivia a prop, els Larsson, i els fills de les dues famílies es van fer amics. La Rebecca, el Martin i el Leo van explicar al Bjorn i a l’Olga, els germans Larsson, lo que els hi havia passat i aquests van deduir de bon principi que qui els hi havia robat les rodes havien sigut els trols que vivien dins d’unes coves a les illes de Lofoten. I tots plegats, a l’endemà, van agafar una barca i se’n van anar cap a les illes.

A l’entrada de la cova es troben dues estàtues de pedra que semblen dos sentinelles. En Bjorn els hi va explicar als seus nous amics d’aventures una vella llegenda que quan als trols els hi toca la llum del sol es converteixen en pedra, però que, a més, aquests dos van patir una maledicció d’un vell mag perquè li van robar un rellotge de sorra amb pols d’or. I que algun dia aquestes estàtues es despertarien i que seria quan el cel exploti a l’estiu.

La veritat és que com a lector i arribat a aquest punt de la narració, una vegada coneguda la llegenda, que és un dels clímax de la història, sense adonar-me em trobo que sóc un més del grup d’amics i que m’endinso amb ells per la fosca cova plena de passadissos interminables. I ja no puc deixar de llegir fins que no sàpiga com acaba l’aventura. Segueixo.

A una de les galeries de la cova troben les rodes de la caravana i molts més objectes robats, i poc després escolten uns brams bestials que s’apropen i fugen com poden cap a la sortida, menys en Leo que es perd. I de sobte el cel explota i comproven que les estàtues de pedra dels trols ja no hi són on estaven. Decideixen entrar de nou a la cova per trobar Leo i se’l troben menjant galetes Xoco-coco amb els fills dels trols però els trols pares no paren de bramar-los i espantar-los. És finalment un dels fills trols qui fa callar als pares i els hi explica que van robar les rodes per tal de trencar el malefici, però el malefici només es trenca definitivament si els trols reben un regal dels humans. Llavors, abans de reprendre el viatge de vacances amb els seus pares cap a Nordkapp, els tres germans Silver més en Bat Pat els hi van regalar un objecte molt estimant per ells a cadascun dels trols. I “colorín colorado…”

Gairebé us he explicat tota la història però es que no em podia estar de fer-ho. Es tan breu que a la força guanya en intensitat, fet que t’estimula a explicar-la. Espero que us hagi agradat, i si ha estat així, sapigueu que Els trols caparruts es desperten pertany a una magnífica col·lecció. No hi ha excuses! Ja teniu que regalar als vostres fills, nebots, amics, coneguts o saludats.