Títol: El Asedio
Autor: Arturo Pérez Reverte
Editorial: Alfaguara
Pàgines: 736
ISBN: 9788420405551
PVP: 22.50 €
Hola amics,
Acabo de llegir l’últim del Pérez Reverte, El Asedio. És el llibre que em vaig auto-regalar per Sant Jordi pensant que era “la compra ideal”, doncs bé, d’ideal res de res.
No vull pecar de “cenizo” però és que m’ha semblat una burla fenomenal, una posada a prova de la paciència més experimentada, i en fi, una pallissa en tota regla.
L’escriptor s’esplaia a base de bé amb els temes que domina a fons (les arts del mar i les de la guerra), però ho fa “a lo bestia”, sense pietat pel pobre lector que arriba un moment que queda saturat de les mil i una forma de com es pot arribar a llançar una bomba, quina serà la seva trajectòria, si arriba a explotar i el soroll que pot ésser boooum, plif o plaf, això ja depèn, és clar.
I dic jo que a qui li deu importar això. Però bé….
Quan toca el món de la mar i els seus misteris, la cosa va del mateix estil, hi ha en concret l’explicació d’un nus mariner que ocupa l’espai de tres pàgines senceres. Després passem a les veles, al soroll que fan les veles, com tremolen i es belluguen les veles, quin és el color que tenen les veles. En fi, trepidant!!! Una marevella descriptiva que acaba fen-te ràbia i tot.
Li acabo de deixar a un bon amic i espero que la nostra amistat no quedi tocada (pèro sé que, tret de guapa, em dirà de tot).
Uf, Pérez Reverte… Em fa mooooooooooooolta mandra… El capitán Alatriste encara em va agradar, però la resta…. Uf, mandra… I ràbia. Em fa ràbia que la seva suposada sapiència passi per considerar que lectores i lectors som uns ignorants comparativament a ell.
Uf, Pérez Reverte…