L’altre dia a la sobretaula parlàvem amb un grup d’amics sobre l’arribada del mundial de futbol. Va ser una de les dones qui va dir que des del seu punt de vista el futbol seguia sent “cosa d’homes” i que la majoria de dones que ella coneixia eren incapaces, potser no de seguir un partit important, però sí d’empassar-se dia sí, dia també, un matx de seleccions com ara Paraguai o Corea del Nord…

D’aquí, amb una mica d’ajuda d’un excel·lent gintònic, vam passar als llibres. Jo vaig preguntar, no amb certa malícia, si creien que és possible fer una analogia i es podrien separar els llibres entre per a homes | per a dones.

Si voleu que us digui la meva opinió, sempre m’ha fet molta ràbia pensar que novel·les com ara Perdona però vull casar-me amb tu són “per a senyores” (o senyoretes!!) i en canvi Els secrets del Barça és “per a senyors”, per dir-ne només un parell d’exemples.

Jo m’ho vaig passar molt bé llegint el Viatge d’anada i tornada i és fulboler 100% (ADN Barça, com diuen ara) i, en canvi, amb una novel·la romàntica d’escocesos d’aquelles de 700 pàgines que em vaig llegir fa dos anys més per devoció per per afició, vaig acabar avorrida com una ostra…

M’ho hauria de fer mirar o això que hi ha lectures per a homes o dones és una ximpleria monumental? Què en penseu, nosaltres?

Per cert, tinc curiositat per saber on posaria Angelology, la meva amiga…
Li preguntaré sobre el sexe dels àngels!