L’Albert m’ha donat una bona idea: regalar un determinat títol pot ser una “inversió” per ja tenir-lo a mà i llegir-te’l! Ell té previst fer-ho amb Les cartes que sempre he esperat (vegeu Cartes que…)
Títol: Cartes que sempre he esperat
Autora: Maria de la Pau Janer
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 400
ISBN: 9788497081979
PVP: 21,50 €

Per aquest Sant Jordi em ve de molt de gust de regalar (més tard o més d’hora acabarà a les meves mans jeje) el darrer llibre de la Maria de la Pau Janer: Cartes que sempre he esperat. Tot i que pot sonar a tòpic o a excés romàntic emprar cartes perdudes (anhels, pensaments que mai no arribaran i que s’esperen…) crec que en un temps on les comunicacions vénen marcades per la immediatesa i els monosíl·labs o els símbols abreujants pot ser un bon leitmotive per retratar vides en un tempo diferent de l’actual. Un tempo del que he pogut gaudir en diferents llibres fets des del gènere epistolar (Cartes a Teo, Mon petite castor, Cartes a un jove poeta…) i que m’han proporcionat bones estones i reflexions profundes en el passat.
Que hagi tornat a la Pollensa natal pot ser senyal de què volia un ambient íntimament conegut per desenvolupar escenes quotidianes i històries entrecreuades per així poder explorar els desconeguts interiors de les persones dels que ens podem emmirallar o senzillament meravellar.
Entendre la vida present i futura a través de donar explicació a aspectes o fets del passat que resten mal assumits (serà que em faig gran?), el Mediterrani mallorquí, el què pot fer un encarregat de cartes perdudes situa condicionals d’allò més interessants com a ingredients d’aquest llibre.