Arxiu mensual: abril de 2010

Aquest Sant Jordi, cartes que sempre he esperat!

Deixa un comentari

Títol: Cartes que sempre he esperat
Autora: Maria de la Pau Janer
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 400
ISBN: 9788497081979
PVP: 21,50 €

Ja fa un parell de mesos que hem començat l’aventura de nosaltresllegim.cat i —potser perquè s’acosta Sant Jordi i sembla que arriba el final d’una etapa —tots notem la necessitat de recapitular una mica. A Què fer quan acabem de llegir un llibre vaig esmentar que m’encanta tornar a llegir el final d’un llibre just després d’acabar-lo, abans i tot de pair el final; així que crec que és cosa bona donar un cop d’ull al primer post que vaig escriure (vegeu Cartes que…) sobre Cartes que sempre he esperat, de Maria de la Pau Janer. Casualment és un dels llibres que més he recomenat a nivell personal els últims dies. I si no l’he recomenat més a nivell professional és perquè no em dedico professionalment a la literatura sinó a la crenoteràpia. Així i tot crec que hauria de comptar el fet que aquest matí, quan la senyora Aniceta m’ha demanat per telèfon quin llibre li recomenaria per a regalar aquest Sant Jordi, li he aconsellat aquest amb molt de gust.
—Es llegeix molt bé i les ganes d’aclarir els misteris fan que no puguis deixar-lo; a més el final és tope simbólic… —. Li he dit mentre començava a enviar per fax una còpia de la seva sol·licitud per al programa de termalisme social. No perdo mai el temps; me’n cal molt per llegir…
I si en sobra una mica, a fer signar els llibres! Poques cues valen tant la pena com les que es fan en una llibreria!

Share

Ara és demà: Sant Jordi ja és aquí i jo sense llibre triat!!!

1 resposta

Sí, estimadíssims nosaltres, enguany he estat tan capficada amb aquest espai que encara no he decidit quins llibres compararé als homes de la meva vida!! Ostres, ara se m’ha escapat un plural que pot portar raons… No és que jo practiqui la poligàmia, no, però és que la cosa és complicada.

Comences amb el marit. Aquí m’ho he de treballar, perquè n’hi ha un de part meva i un de part de la nostra filla. Com que li agrada molt Dickens, enguany gairebé segur que li cau Nuestro amigo común, que acaba de publicar Mondadori amb una traducció de Damián Alou Ramis. Però també crec que li embolicarem un Maletes perdudes, perquè totes les crítiques que he llegit són molt favorables i quan vaig parlar amb la Laura (vegeu Maletes perdudes o la importància…) em va dir que aquest Puntí no ens el podíem perdre!

Tot seguit ve el pare, perquè ell no falla mai amb la rosa (més li val!!!). Mon pare és una persona a qui costa enganxar a la lectura. Jo el definiria com un lector febril: comença una novel·la i és capaç de ventilar-se-la en una setmana i després estar-se mig any sense obrir un llibre. L’he sondejat per si li venia de gust un llibre d’aquests de polítics (tot un gènere, diria jo) i m’ha dit que n’està tip, dels polítics, o sigui que… ara no toca! Em fa l’efecte que L’illa de l’última veritat serà l’escollit, en part perquè només té 144 pàgines i em penso que això l’ajudarà a continuar amb l’hàbit lector quan s’acabi El llegat de Judes que el té anganxadíssim-ja el porta per la meitat!! tot un èxit!!!.

el llegat de judesNo em puc deixar el sogre, que després de 14 anys de matrimoni m’ha regalat moooltes roses també! Com que darrerament està perdent una mica de vista, em decantaré per un títol de Lectura Plus, que els va descobrir no fa massa i els troba d’allò més “confortables”. Em sembla que han publicat L’auca del Senyor Esteve, i com que fa poc la va anar a veure al teatre i va sortir-ne encantat, miraré de trobar-l’hi.

Però, ben mirat… i jo què?? Demà us ho explico, perquè ara com ara em veig incapaç de prendre una decisió i mantenir-la. Sant Jordi és com un dia de Reis però millor, perquè tu tries a peu de carrer, ebri d’olor de roses i de llibres pertot!

No voldria acabar aquest comentari sense una breu nota per al director de la meva oficina de La Caixa: Benvolgut Sr. Josep, no pateixi; sortiré amb els diners comptats i, aquest any sí, tot seran edicions de butxaca 🙂

Share

Per Sant Jordi, llibres a dojo!

1 resposta

Per aquest Sant Jordi, com que és un tema que em toca de ben a prop (vegeu Guardians…), recomano a tots els meus amics periodistes (i no periodistes!) el llibre Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Qui millor que un exdirector de l’Avui per explicar-nos com es gestiona el poder de la comunicació. Se sabrà tot treu a la llum molts “draps bruts” del periodisme. Un llibre que mostra la corrupció de la política dins dels mitjans de comunicació, tan importants avui dia. Si voleu conèixer aquest món tan “pervers” no dubteu a regalar per Sant Jordi un llibre de premi!

Per altra banda, estic buscant un llibre per ma mare. Porta dies donant-me la tabarra preguntant-me quin llibre li compraré per Sant Jordi i he arribat a la conclusió que el millor que li escau és La pressa del temps, de Maria Barbal. La Montse no ha deixat de dir meravelles sobre aquest llibre (vegeu Temps…). “Aquest és un llibre com els vins del Priorat, que l’has d’obrir, deixar reposar, tenir-lo una estona en boca abans d’empassar-lo i trobar-hi els matisos… Un llibre de grandíssima expressió, complexitat i generositat d’emocions”. Després de llegir aquesta recomanació, no hi ha cap dubte que encertaré amb la decisió! Tot s’ha de dir que, de pas, caurà a les meves mans…

Share

Per Sant Jordi, Egosurfing!

1 resposta

La Lucía s’ha animat a enviar-nos la seva elecció per Sant Jordi! Ella veu Egosurfing* (vegeu Noves…) com l’opció preferida…llegiu, llegiu!

Títol: Egosurfing*
Autor: Llucia Ramis
Editorial: Destino
Col·lecció: Núm. edició 1
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9710-112-7
PVP: 20,00€

Ja se quin és el llibre que regalaré aquest Sant Jordi: Egosurfing!! Després de veure les hores que molts amics són capaços de passar davant del facebook o del twitter, he vist molt clar que  aquest Sant Jordi no fallaré…

La ressenya que vaig llegir a nosaltresllegim em va fer pensar que aquest era un llibre que encaixava amb la majoria dels meus amics. Ens passem el dia davant de l’ordinador, exposant la nostra vida privada a un públic viciós i egocèntric. La reflexió que fa Llucia Ramis sobre les xarxes socials i les relacions que s’estableixen entre els personatges em sembla molt interessant!

Què millor que regalar un exemple del que pot ser l’ús que se’n fa de les xarxes socials, a un dels principal participants de les mateixes?

Share

Per Sant Jordi, tenim un nom!

3 respostes

Títol: Tenim un nom
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9708-209-9
PVP: 20,00€
Premi Ramon Llull 2010

He llegit aquesta novel·la, Tenim un nom de Vicenç Villatoro, animat pel comentari que va fer la Marta (vegeu Tenim…) i he de dir que no m’ha decebut, que ha estat com m’esperava, de les lectures que m’agraden.

A Tenim un nom he trobat una novel·la plena de reflexions, dubtes, records, remordiments, retrets, sentiments de culpabilitat i d’esperança, amb un argument on el present, la final de la Champions League entre l’Arsenal i el Barça a París, serveix d’enllaç entre el passat i el futur dels personatges. Un passat de fugides on en Jaume necessitava canviar de vida tot i que comportés abandonar els fills i un futur de retrobaments on vol recuperar-los, començant per l’Albert, el fill petit.

Durant la lectura he tingut un sentiment d’empatia, de comprensió cap als dos, pare i fill, ja que vas veient que tots dos tenen les seves raons per haver actuat i actuar com ho van fer i com ho fan. Hi ha diàlegs interiors i converses entre ells que emocionen, que arriben a posar la pell de gallina, de veritat. També quan vas veient com va canviant la relació entre ells, les seves actituds i reaccions, molt diferents en el viatge d’anada cap a París de com ho són en el de tornada cap a Barcelona.

Alhora, l’argument de Tenim un nom està format per més històries que ajuden a entendre la principal, com ara les de la Rosa, ex dona d’en Jaume; la Glòria, la filla gran; i la de l’Antoni i la Llúcia, els pares d’en Jaume. Amb la mateixa fórmula de diàlegs interiors i converses, tots ells mostren com van viure i com viuen, què pensaven i què en pensen de la fugida i retorn d’en Jaume, si és el moment, si servirà d’alguna cosa, si serà definitiu, etc.

De totes totes crec que Tenim un nom és una novel·la molt recomanable per a qualsevol edat. Així que, noies i dones del nosaltresllegim.cat, si encara no sabeu quin llibre regalar a la vostra parella el proper dia de Sant Jordi, aquí i ara us proposo aquesta novel·la. Això sí, assegureu-vos de que ell sigui culé. I, entre vosaltres i jo, quan ell l’hagi acabat de llegir no deixeu que l’amagui, agafeu-la vosaltres. D’aquesta manera haureu tingut dos regals, la rosa i el llibre!

Pel que fa a mi, li regalaré Tenim un nom a un amic -bibliotecari també- que coincideix que aquests dies és el seu aniversari i així mataré dos pardals d’un tret. I no sé si arriscar-me amb un altre amic que és perico…

Share

Per Sant Jordi, Foscor!

3 respostes

Us deixem amb un comentari d’una lectora, l’Anna, que vol compartir amb nosaltres el llibre que regalarà per Sant Jordi!

Títol: Foscor
Autora: Lauren Kate
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps [Núm 25]
Pàgines: 393
ISBN: 978-84-9932-102-8
PVP: 16,95€

Reconec que després de llegir “Crepuscle” no sabia si tornaria a trobar un llibre que fos alhora tan misteriós i addictiu, però vaig veure que a nosaltresllegim explicàveu que havia sortit un de nou a la venda anomenat Foscor (vegeu Perillosament…), que tenia trets similars als de la saga “Twilight“, i -creuant els dits amb l’esperança que m’impactés, ni que fos la meitat que els 4 llibres que em van descobrir aquest tipus de lectura romàntica-fantàstica- vaig córrer cap el Robafaves, una llibreria de la ciutat de Mataró. He de dir que, ara que porto 370 pàgines de les 412 que té, estic enganxada sense remei, tot i que de vegades penso que amb 31 ja no tinc edat per llegir aquesta classe de lectura “teen”… o potser si! 😛

Crec que a alguna bona amiga li regalaré aquest Sant Jordi!

Share

Les cartes que esperen per Sant Jordi

Deixa un comentari

L’Albert m’ha donat una bona idea: regalar un determinat títol pot ser una “inversió” per ja tenir-lo a mà i llegir-te’l! Ell té previst fer-ho amb Les cartes que sempre he esperat (vegeu Cartes que…)
Títol: Cartes que sempre he esperat
Autora: Maria de la Pau Janer
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 400
ISBN: 9788497081979
PVP: 21,50 €

Per aquest Sant Jordi em ve de molt de gust de regalar (més tard o més d’hora acabarà a les meves mans jeje) el darrer llibre de la Maria de la Pau Janer: Cartes que sempre he esperat. Tot i que pot sonar a tòpic o a excés romàntic emprar cartes perdudes (anhels, pensaments que mai no arribaran i que s’esperen…) crec que en un temps on les comunicacions vénen marcades per la immediatesa i els monosíl·labs o els símbols abreujants pot ser un bon leitmotive per retratar vides en un tempo diferent de l’actual. Un tempo del que he pogut gaudir en diferents llibres fets des del gènere epistolar (Cartes a Teo, Mon petite castor, Cartes a un jove poeta…) i que m’han proporcionat bones estones i reflexions profundes en el passat.
Que hagi tornat a la Pollensa natal pot ser senyal de què volia un ambient íntimament conegut per desenvolupar escenes quotidianes i històries entrecreuades per així poder explorar els desconeguts interiors de les persones dels que ens podem emmirallar o senzillament meravellar.
Entendre la vida present i futura a través de donar explicació a aspectes o fets del passat que resten mal assumits (serà que em faig gran?), el Mediterrani mallorquí, el què pot fer un encarregat de cartes perdudes situa condicionals d’allò més interessants com a ingredients d’aquest llibre.

Share

Els convidats

Deixa un comentari

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
Preu: 20€

Em vaig decidir a llegir Els convidats després del comentari que va fer la Rocío (vegeu Els convidats) i ho celebro. He de dir que jo no he somiat que fos un convidat més però sí que m’he sentit com un habitant més del poble i, en certa mida, partícip de la història.

Sota el pretext d’un fort aiguat i de la boda de la filla del nou alcalde, a Els convidats Emili Teixidor ens mostra la vida diària a un poble -que podria ser qualsevol poble que puguem conèixer- a les acaballes de la Guerra Civil. I és una vida nova, en canvi continu donades les noves circumstàncies. Canvi d’alcalde, de mossèn i de mestre per uns altres més afins al règim, canvis de mentalitat, de costums, etc., que provoquen moltes xerrameques entre els habitants que, bé per una raó o bé per una altra, tots es coneixen i tot s’acaba sabent tard o d’hora.

I l’Emili Teixidor, amb el seu saber fer de sobres conegut, narra la història principal i totes les altres que l’envolten donant-li cos a la novel·la amb un vocabulari acurat i exquisit, i una estructura àgil i molt ben pensada, entrellaçant cadascuna de les històries i col·locant-les en el moment oportú de la narració per tal que els lectors no perdem cap detall del fil conductor. En aquest sentit m’ha agradat moltíssim la novel·la.

Vull fer una última reflexió sobre “els convidats” que he vist que a la sinopsi de la contraportada també apareix. D’una primera ullada es pot identificar “els convidats” amb aquells que vindran a la boda de la filla de l’alcalde. Però referent a la vida del poble -aspecte molt important de la novel·la- crec que es pot entendre i interpretar “els convidats” com tots els canvis i a tots els nivells que va suposar el nou règim imposat. Uns convidats que, malauradament, es van quedar durant molts anys.

Share

Per Sant Jordi, vine a conèixer escriptors de premi!

Deixa un comentari

Voleu conèixer en Xavier Bosch, la Llucia Ramis i en Vicenç Villatoro?

Després de fer un recorregut per tres dels grans d’aquest Sant Jordi (vegeu Guardians…, Noves pràctiques…, Tenim un…) m’he quedat bocabadada quan he vist que tenia l’oportunitat de conèixer els tres alhora!  I el primer que he pensat és: això ho he de compartir amb “nosaltres”!

Us deixo la informació:

El proper divendres 23 d’abril a les 9 hores Grup 62 et convida a esmorzar amb tres escriptors de premi. Xavier Bosch, Llucia Ramis i Vicenç Villatoro compartiran com afrontaran un dia de Sant Jordi després d’haver guanyat els premis Sant Jordi, Josep Pla i Ramon Llull, respectivament.

Us perdreu aquesta gran oportunitat? Jo si pogués m'”escaquejaria” de la feina…

Divendres 23 d’abril a les 9.00 hores
FARGA GRAN VIA
Gran Via, 630
Barcelona

Share

Viatge d’anada i tornada

1 resposta

Viatge d'anada i tornadaTítol: Viatge d’anada i tornada
Autor: Gerard Piqué
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 144
EAN: 9788429766325
PVP: 16,95€

Aquest Sant Jordi ens porta molt llibres nous i com no un dels temes més importants serà el relacionat amb tot allò que envolta  el F.C. Barcelona que, després de fer un any perfecte, ara veu com fins i tot els seus jugadors s’atreveixen a escriure.

En el llibre Viatge d’anada i tornada en Gerard Piqué ens explica el meravellós any que ha viscut amb l’equip i ens desvetlla secrets de la seva vida que només saben aquells que l’han llegit. Recomano aquest llibre i ho faig perquè jo mateix me’l compraré aquest divendres. No hi ha millor manera de celebrar la diada que comprant un llibre que parla de l’èxit i el treball d’un equip, i en especial d’un jugador català, que ha fet possible que torni la il·lusió a moltes llars i que tots aquells problemes diaris disminueixin.

Us proposo que per Sant Jordi ens endinsem en un sentiment que ens uneix com a nació.

Share