Torna al Nosaltres, després de molt de temps la cocreadora d’aquest espai: l’editora Berta Bruna.
Ens fa moltíssima il·lusió que ella, una de les mares del Nosaltresllegim.cat ens expliqui un llibre de nou. Aquí el teniu!
Quan estava en el món editorial, com a editora, em va arribar una novel·la de la qual em vaig enamorar. Això passa, poques vegades, però passa. Vaig lluitar-la, però la vaig perdre. L’autora va triar un altre segell editorial. Ella em va seduir a mi i jo no la vaig saber seduir a ella.
Ara aquesta novel·la acaba de sortir publicada, i no puc evitar recomanar-la. El seu títol és El batec del temps i la seva autora és la Cari Ariño. Sí, una autora desconeguda, completament, que publica la seva primera novel·la. De moment tots els lectors han estat d’acord amb mi: és una novel·la que sedueix. Pel llenguatge, per la presentació de la Lina, un personatge amb qui empatitzes des del primer moment, per la seva prosa i per la seva història.
Tot i que cap de les línies argumentals, si s’analitza de forma aïllada, mostra històries originals, les existències de cadascun dels personatges representen les vivències de moltes persones, però és precisament el conjunt que representa una lectura inesperada, commovedora i impactant. Els personatges són un dels punts forts de la novel·la. La caracterització profunda i rodona que els fan versemblants i propers al lector. Destacaria també la riquesa lingüística amb els matisos propis de la parla dels personatges, una prosa molt cuidada i una trama intensa i emotiva al servei d’una recreació històrica molt precisa.
Estem davant la fascinant història d’un llinatge de dones que va des de 1920 fins a 1995. Un relat cronològic que progressa a través de tres línies argumentals: la íntima i familiar, que recull els viatges exteriors i interiors experimentats per les dones relacionades amb la protagonista; els canvis politicosocials que van transformant la fesomia del poble de Llonera i les localitzacions de la novel·la, i la de la història en majúscules que recull els esdeveniments més rellevants del segle XX a Espanya.
No us la deixeu perdre.
Vinga Montse Brau! Ara et toca a tu explicar-nos un llibre!
Als amants de la intrahistòria més que de la novel·la històrica ens has fet venir salivera. Gràcies Berta i torna-hi
Acabo de llegir el llibre, que he llegit ràpidament,per que no el pots deixar.Tot i que no es molt curt.
T’atrapa, t’interessa la història que explica. Els personatges son tractats amb delicadesa i amor.
Et quedes enganxat amb la història senzilla però intensa de totes les dones que hi van sortint.
I es un reflex històric de la vida rural d’una nissaga de dones.I la història es del Segle XX, a Aragó i Catalunya, tal com la viuen totes aquelles dones.
Els personatges masculins també hi surten molt ben reflectits i analitzats,tot i que es una història explicada per dones.
Traspua tota ella bonhomia però també realitat.
Els avatars d’unes vides intenses hi estan molt ben reflectits:hi ha amor, patiment, lluita de classes, i moltes vivències i sentiments molt reals de dones.
El recomano vivament.