Títol: Moon River
Autor: Vicenç Villatoro
Editorial: Columna
Col•lecció: Clàssica
Pàgines: 184
ISBN: 978-84-664-1374-9
Preu: 17 €
Vicenç Villatoro aconsegueix a la seva darrera novel·la Moon River parlar-nos de l’amor, de la solitud i de la mort en un to tan càlid i serè que desitjaries que no s’acabés la història entre el Pere i la Maria. Una història que es desenvolupa durant un diumenge 11 de setembre, casualment com el d’aquest any, a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Fruit de l’atzar, el Pere i la Maria -dues persones adultes, madures- coincideixen a una sala d’espera i d’aquesta manera es van coneixent, es van obrint l’un a l’altre explicant-se les seves malalties i les seves vides personals, que esdevenen buides i tristes, tot i que pertanyen a móns diferents. I així es va creant una certa complicitat entre els dos que fruit de la imaginació i de la soledat esdevé en un possible enamorament, una atracció física però bàsicament emocional, per necessitat. Potser es confonen?
La por a la mort, el pas del temps i les incerteses dels resultats mèdics són companys de viatge dels dos protagonistes, però una mort i un temps que cadascú d’ells ho viu amb diferent intensitat i perspectiva segons el punt en que es troben les seves malalties.
A aquesta novel•la, Nosaltres, podreu comprovar com la companyia i la comprensió en moments difícils poden arribar a equiparar-se en quelcom més profund que l’empatia, gairebé en l’amor. I amb la banda sonora de la cançó Moon River, de Henri Mancini.
Cèsar, rebre llibres a nosaltresllegim que no siguin súpernovetat m’agrada molt! Aquest ja té una temporadeta, però llegint el teu comentari, vénen ganes d’anar a la llibreria (o a la biblio!) i animar-se a llegir-lo!! Moltes gràcies!
Gràcies, Montse. Moon River és una novel·la que tenia ganes de llegir des de feia mesos i no m’ha decebut, ben al contrari, la recomano a tothom. És d’aquelles lectures que no tenen edat.
Jo me n’he llegit una altra que també tens ganes de llegir: la del David Vann! Algun dia, si vols, farem intercanvis…
No hi ha millor lectura que la del David Vann després que acabi la del Peixoto, Montse!!! Dos escriptors magnífics, sincerament penso que dels millors que hi ha actualment.
Cèsar, segur que farem intercanvis!! No he llegit mai Peixoto i, sentint-te, se m’encomanen les ganes…
Cèsar jo també celebro que els llibres que són estricte novetat tinguin cabuda. L’elecció és molt bona. El llibre és d’una tendresa que posa la pell de gallina i la Marchena d’en Vicenç per explicar-ho no té desperdici. Jo també recomano la noveŀla!!!
Caram! Més motius per afegir-lo a la llista! Gràcies, comunicadora!
Retroenllaç: Moon River | Quadern de mots