Títol: El Cau del Conill
Autor: Cristian Segura Arasa
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’Àncora
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9710-191-2
Preu: 19,50 €
Es tracta d’un llibre sorprenent, molt amè de llegir i que en tot moment ens fa mantenir una mitja rialla sorneguera a causa de les aventures amb què es va trobant el principal protagonista del llibre l’Amadeu Conill, en la persona del qual l’autor fa una crítica mordaç sobre una determinada burgesia catalana. Aquella burgesia d’arrel catòlica, lectora de La Vanguardia, votant de CiU, socis del Barça de tota la vida, que es consideren molt catalans però que en el seus negocis, amb les seves amistats i amb part de la seva família utilitza, sense manies, la llengua castellana.
Amadeu Conill és un industrial fabricant de setrills que fa la major part del seu negoci exportant a països asiàtics. L’Amadeu es troba gairebé arruïnat a causa de la crisi de l’enciam, una estranya passa que provoca malestar a tot aquell que menja amanida; motiu pel qual les vendes del setrills exportats per l’empresa de l’Amadeu Conill han caigut a mínims insostenibles.
Coneixerem totes les maniobres i conxorxes que el nostre Amadeu fa per a intentar remuntar la caiguda de la seva empresa, coneixerem també alguns detalls de la seva difícil vida familiar i com reacciona davant de la confessió d’un fill seu que es declara homosexual. Ai, quin drama en una família com la que protagonitza El Cau del Conill!!! I també assistirem a la separació matrimonial del patriarca dels Conill.
Ves per on!!!, finalment una de les sortides econòmiques i socials que trobarà l’Amadeu Conill, passa per acceptar la direcció general d’un dels clubs de futbol, el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona que més ha odiat en la seva vida. Oportunitat que li ha arriba a través d’un mecenes japonès, que en el moment de la inauguració del nou estadi de l’Espanyol i el seu trasllat a Cornellà i malgrat que l’equip es troba a segona divisió, ha esdevingut l’home fort del consell d’administració del club blanc-i-blau i pel qual té un gran pla de projecció entre la població del Japó.
Tot plegat, esdevé, un interessant i distret embolica que fa fort!!!
Jordi, saps que quan vaig veure el llibre no em vaig imaginar que fos com l’expliques? Amb això que has explicat aquí m’has fet venir ganes de llegir-lo! Gràcies!!
Tot i que jo ja en sabia alguns antecedents pel fet que l’autor és un molt bon perico, tampoc m’esperava que el llibre fos tan amè.
Jo l’he trobat molt madur per ser la seva primera obra i sobretot ple d’una ironia i unes segones intencions que el fan un llibre mereixedor de ser llegit. Si ho fas t’ho passaràs d’allò més bé.
Caldrà seguir, amb interès, la carrera d’escriptor d’en Cristian Segura.
Salutacions Montserrat.
Perico? Jo em pensava que era conill!
Comptem amb tu per fer aquest seguiment que proposes del Cristina Segura. Ara ens has intrigat, Jordi!